Pablo Moltó, el meu germà, company d'entrenament i un dels millors vallistes d'Espanya en categoria Juvenil que esta en el Club Atletisme Platges de Castelló.
Pedro:Quina és la teua prova?
Pablo: La meua prova són les tanques, però la que millor se'm dóna són els 110mv ja que els 400mv són molts metres per a mi i el 60mv se'm queda molt curta esta distància.
Pe: Com vas començar amb les tanques?
Pa: Vaig començar un poc per obligació ja que el meu pare sempre em deia que jo satava bé, per això estava en triple i també al veure que el meu germà es dedicava a la prova de 300 metres tanques, em va entrar en cuquet de provar les tanques.
Pe: Les tanques és una prova que fa poca gent, per que?
Pa: Perquè les tanques és la prova que més tècnica requerix a més que la gent s'espanta al veure la seua altura. Açò de que les tanques les practiquen poca gent es pot veure en el meu grup d'entrenament en què som 15 dels que només 5 fem tanques 4 xics i una xica.
Pe: Tens alguna meta amb les tanques?
Pa: Tinc el que tot atleta sommia, les Olimpíades, però per a arribar allí no és fàcil. Però tinc més metes com la que m'he proposat enguany que és anar al Campionat d'Europa d'Equips Júnior amb el Platges, ja que tenen un vallista Júnior i el més probable si faig marques en Juvenil és que m'agafen. Però per a això he de demostrar que sóc un dels millors vallistes en el Campionat d'Espanya d'Aire Lliure.
Pe: Actualment tens d'entrenador al teu company i amic Víctor Orduña, 3r d'Espanya Absolut en 60 metres tanques, com és entrenar amb ell?
Pa: La veritat és que entrenar amb un dels millors vallistes d'Espanya fa que aprenga coses noves i millore molts aspectes. A més ens portem molt bé perquè sempre hem entrenat junts i som amics.
Pe: Alguna anècdota que comptar?
Pa: Si prou però la més important per a mi és la de l'Autonòmic a València quan jo era Cadet. On a l'eixir se me van els tacos cap arrere i no vaig eixir bé, vaig quedar el últim, perquè vaig tocar 8 de les 10 tanques, trencant una d'elles. A l'arribar a meta vaig reclamar als jutges i em van permetre repetir a la meua la carrera, és a dir, jo només tornar a córrer sense ningú, em vaig espantar molt però al final va eixir el que tènia que eixir, vaig fer la millor marca espanyola de la temporada i a més vaig guanyar l'autonòmic. Quan m'ho van dir no m'ho creia fins que m'ho va dir el meu entrenador.
No hay comentarios:
Publicar un comentario